Sense adonar-se’n va fer aquell gest que em va fer perdre l’atenció al professor. Va moure el cap per enretirar-se els cabells de l’espatlla i aleshores se li descobrí la part més bonica del cos, el coll. Per un instant, em vaig fer petit i només podia ser allà, mirant-la. Tenia un coll llarg i un pel musculat.
Aquella classe ja no tenia cap interès per mi, només imaginava com seria tocar aquella pell fina que havia quedat nua. Semblava com si la pluja hi pogués viure relliscant eternament, tot dibuixant camins infinits. Tenia un coll amb una pell suau i un color torrat. Seia davant meu, no em veia, per tant podia quedar-me taranquilament una estona més amb aquell trosset del seu cos, pensant com seria ser jo mateix, qui el vestís amb les millors teles. Tenia un coll delicat i sensual. De sobte, vaig sentir la brisa que entrava per la finestra mig oberta i vaig veure com li acaronava la pell tot brotant-li el fred. Va agafar un mocador de la bossa i es tapa el coll. Ara, només em quedava l’olor de perfum que dansava per l’aula. Aleshores vaig respirar profundament i la veu del professor va tornar a ressonar dins meu.
Peça tèxtil: Gemma Gabarron
Text: Núria Gabarron
